Baixa el preu de l'habitatge però pugen les vendes al març segons els notaris

El Consell General del Notariat ha constatat una pujada interanual de les vendes d'habitatges del 12,3% al març, fins a les 34.736 unitats, mentre que el preu de l'habitatge ha baixat un 7,5%, fins als 1.202 euros per m2. La caiguda acumulada del preu és del 36,3% des del començament de la crisi el 2007.

Segons els notaris, per tipus d'habitatge la venda de pisos ha mostrat un increment interanual del 11,3% (6,2% en la sèrie corregida per estacionalitat) i la de pisos de preu lliure de l'11,1%. Aquest increment de les transaccions de pisos es deu, principalment, a la pujada de les vendes de pisos de segona mà (19,8% interanual) ja que la venda de pisos nous va experimentar una forta contracció del 32,6% interanual. Respecte a la venda d'habitatges unifamiliars, aquesta ha mostrat un creixement del 16,3%.

En termes de preu mitjà, el metre quadrat de les vivendes comprades al març ha estat de 1.202 €, reflectint així una contracció del 7,5% interanual. Aquest abaratiment del metre quadrat dels habitatges es deu tant a la contracció del preu per metre quadrat dels habitatges de tipus pis (-6,1% interanual), com a la caiguda del metre quadrat dels habitatges unifamiliars (-10,2 % interanual).

Dins dels pisos, el preu del m2 dels de segona mà s'ha situat en els 1.309 € (3,7% interanual) i el dels pisos nous de 1.569 € (-14,6% interanual).

Per la seva banda, les hipoteques per compra d'un habitatge s'han incrementat un 27,6% interanual, fins als 14.755 nous préstecs. I la seva quantia mitjana ha augmentat lleugerament un 0,5% en termes interanual fins als 118.587 euros.



Font de la noticia: Idealista.com

Immobiliària Girona - Finques Colomé

GUERRA DE DIFERENCIALS: PERQUÈ LA BANCA NECESSITA CONCEDIR MÉS HIPOTEQUES?

desde començaments d'any els bancs s'han embrancat en una guerra per tenir la hipoteca més barata del mercat. tant és així, que algunes entitats ja ofereixen un diferencial de l'1%, cosa que no passava des del 2011. aquestes polítiques responen a una necessitat de la banca per tornar a augmentar els ingressos pels interessos de les hipoteques. en l'actualitat, el saldo hipotecari està caient i seguirà fent-ho en els pròxims mesos si no és que els bancs trepitgin l'accelerador en la concessió de préstecs hipotecaris, cosa molt difícil

El saldo actual d'hipoteques en els balanços dels bancs puja a 565.520 milions d'euros, uns nivells que no es veien des de fa set anys, segons dades del banc d'espanya. el saldo màxim es va registrar al desembre de 2010, amb 620.433.000 d'euros. dit d'una altra manera, la banca ha perdut gairebé 55.000 milions de saldos als de cobrar interessos.



aquesta caiguda del saldo viu hipotecari respon a dos factors: a una menor concessió d'hipoteques noves ja que les que es van prestar a l'època del boom comencen a amortitzar més ràpidament, a causa de la fórmula d'amortització (conegut com a préstec francès), tal com subratlla juan Villén, responsable d'idealista hipoteques. explica que amb aquest tipus d'hipoteca al principi es paguen molts interessos i s'amortitza molt poc capital, per això aquells préstecs que es van concedir en els anys de bonança ara comencen a amortitzar capital, i cada vegada ho faran més ràpid i això ho estan començant a notar els bancs

a més, Villén afegeix que l'euribor està en mínims històrics, de manera que molts hipotecats paguen una quota menor al mes encara que amortitzen el mateix capital. si el que es vol és reduir els interessos totals a pagar, l'expert recomana reduir el termini, en lloc de la quota. "Aconsello reduir el termini si és possible mantenir la quota perquè acabaràs pagant menys interessos al llarg de la vida de la hipoteca", afegeix. a continuació detallem què és cada cosa:

1. reduir la quota mensual ens convé si ens costa arribar a final de mes o volem anar una mica més esplaiats per gaudir dels nostres diners a curt termini, o simplement per estalviar

2. reduir termini o els anys que li queden a la nostra hipoteca ens convé si no ens importa seguir pagant el mateix cada mes. així aconseguim pagar una xifra total al final de la vida de la hipoteca més baixa ja que, a menys temps, menors seran els interessos totals.

El peix que es mossega la cua
el saldo viu hipotecari en els balanços dels bancs seguirà caient en els pròxims mesos, amb la consegüent reducció dels ingressos pels interessos procedents de les hipoteques, tal com recorda juan Villén. "Els ingressos pels interessos de les hipoteques van a anar a la baixa perquè es van a calcular sobre menys saldo total, i el nou volum formalitzat no està sent capaç de compensar aquesta sagnia". així, els bancs comencen a tenir més pressió per prestar hipoteques, per aquest motiu els diferencials siguin cada vegada més baixos. però, es topen amb una realitat: per molt baixos que siguin els diferencials poques persones accedeixen a una hipoteca a causa dels estrictes criteris de risc



ante la elevada morosidad hipotecaria y la débil economía doméstica, los bancos siguen manteniendo unos criterios de concesión de hipotecas muy estrictos, como prestar sólo a personas con determinados ingresos o con determinado puesto de trabajo. de este modo, sólo unos pocos son los elegidos para comprar una vivienda con financiación bancaria.

Juan Villén señala que la banca aún no está preparada para abrir el grifo hipotecario a más potenciales demandantes de vivienda. la necesidad de captar hipotecas está ahí pero va a ser más imperiosa en los próximos meses. una necesidad que no se va a ver materializada en grandes cantidades. “este año se concederán sin duda más hipotecas que en 2014, pero tampoco debemos esperar un fuerte crecimiento, ni desde luego volver a los volúmenes de los años de la burbuja”, concluye Villén.

Font de la notícia: Idealista

Immobiliària Finques Colomé

La compra d’habitatges a Catalunya creix el 3,8 % l’any 2014

La compravenda d’habitatges va créixer un 3,8 % a Catalunya l’any 2014, per sobre de la mitjana estatal, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A Catalunya es va vendre l’any passat 47.113 habitatges, el que suposa 809 habitatges per cada 100.000 habitants.

Així, és el segon any seguit en el que la venda d’habitatges a Catalunya creix -l’any 2013 hi va haver 45.408 operacions de compravenda- però encara no s’arriba a la meitat de les transaccions dels anys previs a la crisi. L’any 2007 a Catalunya es van vendre 111.482 habitatges. Des d’aquell any les transaccions van anar caient fins les 43.015 de l’any 2012.

En el cas del conjunt de l’Estat, l’any 2014 es van vendre 319.389 habitatges, el que suposa un augment del 2,2% respecte l’any anterior i 865 transaccions per cada 100.000 habitants. En el cas espanyol, és el primer any de creixement després de tres anys seguits de caigudes en el nombre d’operacions.

Les xifres de Catalunya són una mica per sobre de la mitjana de l’Estat. Les illes Balears lideren la recuperació del mercat, amb un creixement del 18,5% l’any 2014 en el que es van vendre 9.281 habitatges. En el cas del País Valencià, el creixement és més moderat, del 2,5 %, amb 46.678 transaccions, però és la comunitat amb més vendes per cada 100.000 habitants, amb 1.182.

Els creixements més alts de l’Estat, després de les illes Balears, s’han registrat a Navarra (13,9 %), les illes Canàries (12 %), País Basc (8,1 %), i Madrid (6,9 %). Però encara hi ha sis comunitats en les que la compra d’habitatges continua caient: La Rioja (-25,1 %), Castella-La Manxa (-12,6 %), Múrcia (-6,3 %), Galícia (-5 %), Castella i Lleó (-2,1 %) i Astúries (-0,1 %).

La segona mà impulsa el mercat

De les dades de l’INE s’extreu que el mercat de segona mà és el que està fent créixer el mercat. En el cas català, dels 47.113 habitatges que es van comprar el 2014, 34.886 eren de segona mà i només 12.227 eren nous. A més, pràcticament no hi ha operacions d’habitatge protegit, ja que del total de vendes, 42.431 van ser d’habitatge lliure, i només 4.682 d’habitatge protegit.

En el conjunt de l’Estat, l’habitatge lliure va suposar 286.408 transaccions, mentre que l’habitatge protegit només van ser 32.981, mentre que l’habitatge de segona mà va suposar un total de 199.943 operacions, mentre que els pisos nous només van suposar 119.446 operacions.

Per demarcacions

Per demarcacions, mentre a Barcelona i Girona la compra d’habitatges ja es recupera, a Lleida i Tarragona encara continua caient. Dels 47.113 habitatges que es van vendre a Catalunya, a la demarcació de Barcelona van ser 30.629 (28.511 el 2013) i a Girona van ser 7.455 (7.029 el 2013). A Lleida l’any 2014 es van vendre 2.276 habitatges (2.579 el 2013) i a Tarragona van ser 6.753 (7.289 el 2013).

Font de la noticia: ara.cat, 10 de febrer

Immobiliària a Girona Finques Colomé

LA CONSTRUCCIÓ CANVIA DE SIGNE

Després de sis anys de crisi, el sector de la construcció comença a donar mostres de recuperació de manera “incipient”, segons reconeix la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), que considera que amb les dades del 2014 s’inicia una etapa de més activitat.


“És una millora molt petita, però ja representa un canvi de tendència”, va explicar a aquest diari el president de l’entitat, Joaquim Llansó, que va demanar, però, prudència a l’hora de valorar les dades. “Cal estar a l’espera del que passi i fugir d’un excessiu optimisme”, va advertir.

Els indicadors avançats d’activitat per a l’any en curs apunten cap a una alça de la producció i del nombre de treballadors, si bé encara feble, segons la CCOC. L‘any passat, la licitació oficial d’obres va pujar un 60,6 % i, per tipologia, l’obra civil, que segons la CCOC és la que millora la productivitat de l’economia, va augmentar un 85 %, i l’edificació, un 19,2 %.

Llansó va recordar, però, que ara es treballa amb una cinquena part del volum dels exercicis del 2007 i el 2008. “No eren volums reals, però ara estem molt per sota”, va dir. Quant a l’administració subhastadora, destaca el creixement del 134 % de la Generalitat, seguida de l’Estat espanyol, amb un ascens del 61,7 %, i l’administració local, amb una variació del 38,7 %, que la converteix en l’administració que més posa a licitació en un exercici previ a un any electoral.

El nombre d’habitatges iniciats també ha crescut, un 10,7 %, sobretot gràcies a l’alça de l’obra nova (37,6 %), i la compravenda ha millorat un 2,3 %. “Estem notant que el client privat està demanant de reprendre, en alguns casos, projectes que havia deixat aparcats amb la crisi”, va explicar Llansó.

La dada més positiva és l’augment de l’ocupació, ja que en l’enquesta de població activa (EPA) mostra una alça d’un 2,7 % en la construcció catalana (5.000 persones més d’un total de 191.900) i el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social s’ha incrementat un 2 % (3.125 treballadors més d’un total de 162.000, dels quals 2.344 del règim general i 781, autònoms).

Amb tot, tenint en compte que des del 2007 s’han perdut més de 250.000 llocs de treball, segons l’EPA, i 200.000, segons la Seguretat Social, la CCOC troba “minsa” la recuperació del treball.
La Cambra avisa que cal tenir present, però, les baixades en el consum de ciment (-9,5 %), en la producció de formigó (-21,1 % el tercer trimestre) i en el nombre d’habitatges acabats (-14,5 %).

LA XIFRA
60,6 % ha crescut la licitació oficial d’obres a les portes d’un exercici amb eleccions municipals.

Nova política per a un nou impuls

La política monetària expansiva del Banc Central Europeu (BCE) i l’anunci de compra de deute impulsaran els mercats immobiliaris, segons els experts de la consultora Cushman & Wakefield, que preveuen un augment en el dinamisme del sector per sobre de les expectatives.

L’empresa estima un augment mitjà del 20 % en la inversió en béns immobles, gràcies a un major estoc, a la venda d’actius dels bancs i l’optimització d’espais.

Font de la notícia: elpuntavui.cat

Immobiliària Girona, Finques Colomé

LA FIRMA D'HIPOTEQUES PUJA UN 16% AL NOVEMBRE

El nombre d’hipoteques sobre habitatges concedides a Catalunya al novembre del 2014 va pujar a 2.264, un augment del 16,6% respecte al mateix mes de l’any anterior, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Pel que fa al capital prestat, l’augment va ser encara més important, del 21,5 %, fins als 261,1 milions d’euros, fet que suposa que, de mitjana, cada préstec va ser de 115.330 euros.

A tot l’Estat, el nombre d’hipoteques concedides també va pujar, tot i que en menor mesura, en marcar un augment del 14,2 %, en el sisè mes consecutiu d’ascensos. El capital prestat, però, en aquest cas va augmentar sensiblement menys, un 12 %.

Una altra de les dades que destaca l’estadística és el tipus d’interès: les hipoteques a interès fix van a la baixa, i ja suposen només un 3,4 % del total, pel 5,4 % anterior. Les d’interès variable passen del 93,3 % al 95,9 %.

Font de la noticia: ara.cat
Finques Girona - Finques Colomé - Immobiliària Girona

Assegurances, notaris... les despeses encareixen la hipoteca fins a un 27%

La hipoteca és la decisió econòmica més important que afronta una família al llarg de tota la seva vida. En diners destinats a la compra de l'habitatge en si mateixa se li uneix el que s'emporta la banca en forma de comissions, interessos i possibles multes per demores o impagaments.

Segons l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats encareix la compra d'habitatge, com a màxim, en més d'un 11%. Assegurances, notaris i comissions d'obertura són altres de les principals despeses que han d'afrontar els consumidors en el moment en que decideixen adquirir un habitatge.

Adicae ha realitzat un treball de camp basant-se en visites a sucursals de bancs a Madrid i València, de dades extretes de les pàgines web dels principals bancs i de les fitxes d'informació precontractual d'hipoteques que algunes entitats financeres tenen incloses a les seves pàgines web. En total han estat deu les entitats bancàries analitzades, representatives del sistema financer espanyol.

Així, s'han tingut en compte les despeses derivades de les comissions d'obertura de préstecs hipotecaris, assegurances de la llar, de vida o d'amortització del préstec, taxacions, notaries, gestories, registre de la propietat i Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats . El resultat és que el percentatge d'encariment causat per aquest tipus de despeses oscil·la entre el 21,76% i el 32,51%, i la mitjana del percentatge d'encariment del 26,83%.

Sense contractar les assegurances -que no són obligatoris per llei-, aquest percentatge es reduiria. Moltes entitats financeres ofereixen una assegurança com a producte vinculat per 'abaratir' el cost de la hipoteca. No obstant això, segons les dades d'Adicae, no sempre és així.

Alguns casos concrets

Per exemple, en la negociació amb Ibercaja, l'entitat va oferir una assegurança de vida i un altre de la llar que rebaixaven el diferencial en un 0,10% cada un, cosa que només rebaixava la hipoteca en 60 euros anuals en cada cas. Amb una prima anual de 177,33 euros, l'assegurança de vida s'encaria la hipoteca en 117,33 euros a l'any. El mateix passava amb l'assegurança de la llar, que tenia una prima anual de 242 euros, augmentant el cost de la hipoteca en 182 euros a l'any.

En el cas de Bankinter l'assegurança de la llar ofert rebaixava el diferencial en 0.25 punts. L'estalvi només era de 148.2 euros a l'any pel que, tenint en compte que la prima de l'assegurança ascendia a 224,39 euros, la hipoteca s'acabava encarint a 76,19 euros a l'any.

Banc Sabadell, per la seva banda, va oferir una rebaixa de 0,1 punts si es contractava una assegurança de la llar. La quota de la hipoteca solament es rebaixava a 72 euros anuals però, amb una prima anual de 229,90 euros, el cost anual augmentava en 157,90 euros.

Finalment, Abanca oferir una assegurança de vida i un altre de la llar que baixaven els diferencials en 0.20 punts percentuals cada un, cosa que només rebaixava la hipoteca en 132 euros. Però l'assegurança de vida tenia una prima anual de 184 euros i el de la llar 162, de manera que la hipoteca s'acabava encarint a 52 i 30 euros respectivament. També cal tenir en compte l'assegurança de protecció de pagaments ofert pel banc, que atorga una reducció del diferencial de 0.20 punts percentuals: 132 euros d'estalvi que, amb una prima anual de 334,2 euros encareix la hipoteca en 202,2 euros cada any.

Font de la noticia: 20minutos.es, 07 de enero

Immobiliària Girona - Finques Colomé